Baix Ter

Principis i motivació

La creació de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter és la resposta que dóna el territori a una reivindicació racional de protecció del riu Ter i els seus aqüífers, i que té la justificació en la funció bàsica que la seva aigua desenvolupa en el creixement socioeconòmic d’aquest ampli territori, que s’estén des de l’entorn de Girona fins a la plana baixa del riu, capdavanter del país en activitat turística de qualitat i sòlid referent en el conjunt de la seva producció agrícola.

Un model de progrés

A més de sustentar l’economia d’aquesta zona, l’aigua del Ter alimenta paisatges que són reservoris de biodiversitat i de natura. L’existència de dos Parcs Naturals vinculats a la plana baixa del riu són una mostra de l’interès que susciten els valors naturals de la zona. D’altra banda, el territori enforteix cada vegada més la consideració d’aquests valors i del paisatge rural, hídric i agrícola com un actiu del model de progrés dels seus municipis i, a l’ensems, com a elements gratuïts i de proximitat per a la millora de la qualitat de vida de la seva població.

La solidaritat hídrica amb el país

Les funcions del Ter ultrapassen, tanmateix, el seu àmbit hidrològic, doncs és sobradament coneguda la solidaritat hídrica que aquest riu exerceix pel conjunt del país, des de fa dècades i colze amb colze amb la conca del Llobregat. Una solidaritat que des de fa 50 anys ha permès satisfer la demanda d’aigua de la ciutat de Barcelona i del seu entorn metropolità, urbà i industrial, generant una riquesa i uns nivells de prosperitat incalculables que han repercutit positivament a tot el país.
La solidaritat històrica del Baix Ter ha estat exemplar, doncs s’ha exercit sense condicions i malgrat el cost no innocu que la transferència d’aigua ha tingut sobre l’economia, els valors naturals i el paisatge del territori cedent. La predació hidrològica, amb una derivació de cabal que bé fàcilment ha superat els 200 hm3/any de mitjana del període, ha transformat el paisatge, el sòl, els aiguaneixos i els costums, a més de malmetre fortament la dinàmica hidrològica natural i els valors ecològics autòctons del Baix Ter.

Una reivindicació històrica

Des de terres gironines, la reivindicació per a un Ter més digne i la demanda d’una gestió global de l’aigua per al país ha estat una constant des de fa dècades, amb esforços lloables de persones, institucions i organitzacions empresarials i agrícoles. No obstant això, i fins i tot després de la formació viscuda arran de la sequera hidrològica extrema dels anys 2007-2008, cap dels escenaris polítics que s’han succeït en el país ha atès amb suficient consideració, fermesa i plantejament de futur aquesta demanda històrica.
És en aquest context, i precisament a partir de la mobilització iniciada durant la darrera sequera per part de municipis, institucions i col·lectius diversos aigües avall dels embassaments, que el territori gironí s’organitza i pren un nou rumb, la primera fita del qual és la creació de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter.

La problemàtica de l’aigua al Baix Ter

Les problemàtiques de l’aigua al Baix Ter són prou conegudes atès la divulgació que es fa dels estudis i controls que es duen a terme des del propi territori, l’administració, diversos col·lectius i les universitats. Els indicadors hidrològics i ecològics que registren l’evolució de l’aigua del Ter posen de manifest una persistent pèrdua de qualitat dels ecosistemes vinculats al riu i a les zones humides de la plana del Baix Ter, així com també un descens dels nivells freàtics i de la qualitat de les aigües subterrànies, principalment per salinitat, presència de biocides i nitrats. No en va, les masses d’aigua superficial i subterrània del Baix Ter es troben en situació de risc quantitatiu i qualitatiu segons es desprèn dels estudis d’actualització del seu estat que es realitzen en el marc dels Plans de Gestió regionals requerits per la Directiva Marc de l’Aigua.
A banda dels problemes que manifesten els indicadors hidrològics i ecològics de la zona existeix també una important problemàtica associada al risc de restriccions d’aigua per a regadiu, amb possibilitat real d’elevades pèrdues de producció. En la mateixa línia, el risc imprevisible de col·lapse dels principals nuclis de proveïment d’aigua al sector turístic i a la població, com per exemple Torroella, Palafrugell i l’Escala és una possibilitat que no es pot negligir.

Una nova esperança pel Ter

En endavant, amb la nova esperança social i política que suposa avui dia pel país l’afrontament d’una transició nacional cap a un nou estat lliure, la Junta Central d’Usuaris del Baix Ter entén que s’enceten d’altres oportunitats per a capgirar i replantejar estructuralment el funcionament hidrològic del país: estenent el principi de solidaritat hidrològica al conjunt de les conques del territori català, apostant per un major acostament i una aplicació real dels postulats de la Directiva Marc de l’Aigua, i executant les accions necessàries per a rescabalar la desatenció històrica vers el riu Ter i el seu territori.